L'Estany d'Ivars

Imatge història de l'Estany d'Ivars

Després que als anys 50 i contra la voluntat popular es dessequés, el desembre de 2001 va culminar un llarg procés de negociacions que conduirà a la recuperació definitiva de l’Estany d’Ivars, una de les zones humides més importants d’Europa.

L’aqüifer natural d’Ivars es trobava situat al que avui és la comarca del Pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana. S'havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d'aiguamoll, s’alimentava de fonts subterrànies, però en anys pocs plujosos arribava a dessecar-se i al llit hi aflorava un substrat salí. En ésser establerts els regatges del canal d'Urgell les seves dimensions arribaren a 3 quilòmetres de llarg per 1 d’ample i es convertí en un paratge natural amb una variada i copiosa fauna. Els pobles de la zona feien servir l’estany de punt de trobada social i molts vivien del comerç de la caça i la pesca.

L'Estany d’Ivars es convertirà en el més gran de Catalunya, tindrà un total de 132 hectàrees, 97 de les quals seran inundables i 35 de zona perifèrica. El projecte de restauració preveu la declaració de Refugi de fauna Salvatge, amb la construcció d’illes artificials per a la creació d’hàbitats naturals diversos. No estarà permesa la caça, però sí la pesca controlada i una part de l’estany serà navegable.

Més informació