Aquesta eina facilita la traducció automàtica dels continguts del web. La Diputació no es fa responsable de les versions obtingudes, que no tenen caràcter oficial.
La Diputació de Lleida aconsegueix el consens de tot el territori a la proposta de mesures a incorporar als Plans d’Usos i Gestió de les ZEPA de la plana agrícola de Lleida
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presentat la proposta de mesures a incorporar al Pla d’Usos i Gestió de les ZEPA de la plana agrícola de Lleida que s’ha consensuat amb la Universitat de Lleida, sindicats agraris, entitats ecologistes, cambres de comerç, comunitats de regants i ajuntaments dels municipis afectats. Aquest document s’ha lliurat al president de la Generalitat, José Montilla; al conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar
En la reunió, que s’ha celebrat aquest dilluns a la Sala d’Actes de la Diputació de Lleida, també s’ha constituït una comissió de seguiment per tal de seguir treballant amb la finalitat que aquestes mesures s’apliquin
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presentat aquest dilluns el document on es plantegen les mesures a incorporar al Pla d’Usos i Gestió de les ZEPA de la plana agrícola de Lleida. El document, que compta amb prop de 80 institucions, entitats i associacions adherides, ha estat consensuat i signat per la Universitat de Lleida, sindicats agraris, entitats ecologistes, cambres de comerç, comunitats de regants i ajuntaments dels municipis afectats.
L’elaboració del document es va iniciar a petició de diferents col·lectius que es van adreçar a la Diputació de Lleida per demanar que intercedís en el tema de les ZEPA. Després d’un intens i rigorós treball tècnic i de nombroses reunions de presentació i discussió s’ha redactat un document consensuat amb les diferents propostes d’actuació.
Les institucions i entitats han signat el document amb la voluntat que es faci compatible la conservació dels valors naturals dels secans de Lleida i la millora socioeconòmica del territori i que es tingui en compte la seva veu.
El president de la Diputació de Lleida ha posat de relleu el fet que les terres de Lleida hagin estat capaces d’arribar a uns acords mínims en un assumpte tan complex com aquest, i ha afirmat que 80 adscripcions d’un territori s’han de tenir en compte arreu, i aquesta suma és la que dóna força al document
En el document s’afirma que, a la plana de Lleida, la gestió del territori derivada de l’agricultura i la ramaderia de les zones de secà ha permès la pervivència d’espècies d’ocells esteparis d’elevat valor biològic i que actualment són objecte de protecció especial.
El mateix document afegeix que les discrepàncies a l’hora de dotar aquestes espècies d’una fórmula de protecció efectiva, les dificultats en el diàleg i en l’arribada a acords ha provocat que els projectes de regadiu (Algerri-Balaguer, Segarra-Garrigues) hagin esdevingut un conflicte aparentment irreconciliable a l’entorn de la possibilitat de regar aquestes zones estepàries, que fins i tot ha generat dues sentències del Tribunal de Justícia Europeu.
El procés de participació, que es va iniciar el passat mes de gener a petició dels agents implicats, ha esdevingut un espai de treball territorialitzat on les diferents entitats participants han aportat els trets singulars i significatius de cada espai i han expressat les seves voluntats i expectatives respecte dels Plans d’Usos i Gestió.
En el text de la proposta s’afegeix que la defensa del territori, la participació i la voluntat de consens ha arrelat en aportacions molt valuoses i positives, d’entitats preocupades per l’ús dels recursos naturals i pels espais naturals protegits, que han procurat que no s’estableixin desigualtats territorials ni pel sector agrari.
OBJECTIUS
En aquest context de controvèrsia, a l’espera de la Declaració de l’Impacte Ambiental del Canal Segarra-Garrigues, dins el marc del procés de participació per a la redacció de Plans d’Usos i Gestió per a les ZEPA, aquesta proposta planteja, de forma consensuada i amb el diàleg de totes les parts que l’han elaborat, el consens per arribar a solucions que permetin l’assoliment dels següents objectius:
Conservar el patrimoni ambiental en el seu conjunt, és a dir, millorar les condicions ambientals de les espècies i els hàbitats, tot potenciant les actuacions sobre les espècies amb una protecció especial i preservant les activitats agronòmiques a les que estan íntimament lligades.
Dinamitzar l’activitat socioeconòmica a l’entorn de les ZEPA per tal de mantenir la població rural i el treball que s’hi fa en la gestió del territori i del paisatge i el manteniment dels elements històrics, culturals i patrimonials.
Potenciar el sector agronòmic per tal que aquest pugui ser sostenible i amb viabilitat econòmica i poblacional, tot adaptant-se a les restriccions derivades de la protecció dels hàbitats i espècies estepàries.
MESURES D’ACTUACIÓ PROPOSADES
En les zones de protecció especial, establir contractes per la sostenibilitat de les explotacions agràries amb els propietaris, amb mesures reglamentaries, administratives i contractuals adequades a les característiques econòmiques, socials i culturals, així com a les particularitats territorials, en especial atenció al cost de l’aigua i el valor de la terra, i que doni compliment a les exigències ecològiques dels hàbitats i de les espècies de protecció especial.
Realitzar els estudis necessaris que permetin contrastar científicament l’efecte del regadiu i de diferents nivells d’intensificació agrícola, sobre les poblacions d’aus estepàries i el seu manteniment.
Els estudis (plans pilot) cal que es realitzin amb la participació i implicació directa dels propietaris, administracions locals i agents interessats, que siguin representatius de tots els espais afectats i que es facin públics i es difonguin de forma àmplia.
Els regs històrics que pertanyen a una comunitat de regants conservaran els drets adquirits i es tindran en compte en el desenvolupament dels plans d'usos i gestió i la normativa especial que els acompanya, amb la interlocució directa d'aquestes comunitats.
Que les limitacions i exigències a les activitats, en especial atenció a les agrícoles i ramaderes, derivades de la seva implantació en sòl de protecció especial (ZEPA), siguin contrastades científicament i permetin posar en valor activitats alternatives i de qualitat al territori.
Que els municipis i les altres entitats locals afectades puguin promocionar i desenvolupar activitats de dinamització socioeconòmica per millorar la qualitat de vida en el món rural, establint acords de finançament amb la Generalitat de Catalunya per la posada en valor del medi natural i el patrimoni sociocultural, en contraprestació a les limitacions establertes en les activitats econòmiques derivades de la protecció del territori.
Desenvolupar una figura de protecció i gestió que inclogui el conjunt de les ZEPA de la Plana de Lleida, per compatibilitzar l’aprofitament agrari i socioeconòmic amb la conservació dels valors naturals, i que garanteixi la participació social i territorial, i estableixi un programa estable d’actuacions i d’inversions.
Establir un ens, Patronat o similar, participat per la Generalitat de Catalunya, els sindicats agraris representatius, les col·lectivitats de regants, inclosos els regs històrics, les associacions ecologistes, la universitat i les entitats i administracions locals, amb comissions territorials locals per cada ZEPA i que se’ls doti de solvència tècnica, administrativa i econòmica per desenvolupar el programa d’actuacions agràries, ambientals i socioeconòmiques que s’estableixin.
Que el govern de la Generalitat de Catalunya garanteixi un fons permanent amb un finançament mínim no inferior a 30 M€ anuals que estableixi les línies de compensació al sector agrari (vinculades al compliment del contracte per la sostenibilitat de les explotacions), les mesures de protecció ambiental i de dinamització socioeconòmica consensuades amb el territori i que respongui a la conjuntura actual.
És necessari realitzar els procediments pendents atenent l’ordre de prioritat següent: en primer lloc els Plans de Recuperació de les Espècies Estepàries en Perill d’Extinció i els Plans d’Usos i Gestió de les ZEPA, i com a procediment final tramitar i aprovar la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Segarra-Garrigues, evitant que la DIA condicioni els plans de recuperació i de gestió.